El web no està optimitzat per IExplorer, és millor utilitzar Mozilla Firefox o Chrome
B-Healthy entrevista a Núria Caballé

 

1.Des de la teva àrea, quina és la importància de fer exercici durant l'embaràs?

És molt important. En primer lloc perquè la mare tingui un espai on connectar amb el seu embaràs, el seu nadó, un temps per ella mateixa, i per prendre consciència que estan havent-hi canvis en el seu cos.
En segon lloc, de cara a preparar-se de cara al part. Perquè jo sempre dic que el part és com una marató, és una cursa llarga. L'exercici físic és important sobretot si l'embarassada té intenció de realitzar un part amb una dilatació activa o un part natural, per tal de tenir una bona resistència física el dia del part.
Si no es fa activitat durant la gestació, les embarassades arriben al final de l'embaràs amb poc to general al cos com ara a l'abdomen i al sòl pelvià o molt poca força a les cames i en el post part, els fa mal tot, a causa de mantenir una posició sostinguda. Per contra, si fan activitat, entrenen l'elasticitat i la força dels grups musculars més implicats en el dia del part, com ara el diafragma, el sòl pelvià o els adductors entre molts d'altres.

2. Per tan, tu recomanes fer un exercici com el que ofereixen des de Bhealthy?

Sí i tan, sempre que es pugui. Si la persona no ha de fer repòs o no hi ha cap pauta mèdica que ho contraindiqui. En moltes ocasions, segons de quina situació o condició mèdica tingui aquella persona es pot adaptar l'activitat física per tal que pugui fer alguna coseta d'exercici. Encara tenim el concepte que una embarassada és una persona que ha d'estar fent gairebé repòs o "sofing." I el sofing és un enèmic de l'embaràs. Per tenir un embaràs sa i menys lesiu és important tenir un bon estat general de salut, incloent-hi també un bon estat de salut del sòl pelvià.

3. Com afecta l'embaràs sobre el sòl pelvià?

Durant 9 mesos hi ha molts canvis en el cos de la dona. Només l'úter triplica el seu pes. Si a sobre hi afegim el pes del nadó, el de la placenta... el sòl pelvià passa d'aguantar grams a quilograms. Això provoca, per una banda, una hipotonia, una falta de to, de força d'aquesta musculatura. Per altra banda, provoca una pèrdua d'elasticitat del sòl pelvià, es torna més rígid. Justament el dia del part ens interessa que el sòl pelvià estigui fort i elàstic. Gràcies a treballar la mobilitat de la pelvis i la musculatura de la pelvis durant l'embaràs, fem que el dia del part el cos estigui més preparat.

4. Quins tipus d'exercici serveixen per tonificar o per aconseguir el millor estat de la pelvis al final de l'embaràs?

Núria: No només és important fer exercicis del sòl pelvià, també és important treballar el conjunt articular i muscular lumbo-pèlvic per tal de tenir una pelvis mòbil i flexible i afavorir l'encaixament del nadó en el moment del part.

Marta: Per això a les sessions fem exercicis de mobilitat, tant de forma directa com indirecta. Introduïm no com a forma d'entrenament, sinó com a forma de coneixement exercicis de Kegel. Potser en fan 10-15 repeticions al llarg de la sessió: per exemple fan l'intermitent, l'ascensor... Així s'activa el sòl pelvià i l'embarassada, sap què és, on el té i a més a més que el pot activar per plans. D'aquesta manera, pel dia del part, guanyen una sensibilitat que pot ajudar a l'hora de l'expulsiu...

Tant fem exercicis subtils per treballar a escala sensitiva la zona de forma específica; com exercicis de mobilitat mitjançant, per exemple, una rotació interna de maluc, o una activació d'adductors per incidir en el sòl pelvià de forma indirecta.

També hem de tenir en compte que els kegels no són per a tothom i per sempre. Potser li van bé a algunes noies, i potser a d'altres no. Ens hem d'assegurar que la persona els necessita i que els està fent bé.
Núria: Exacte. Hi ha pacients que no és bo que ho facin, les que tenen hipertonia i contractures. A més, jo em trobo molta gent que fa inversió, que empeny, en lloc de recollir el sòl pelvià endins i amunt.

Una de les coses que també crec que és molt important de les classes de Bhealthy, és no només exercicis de moure la pelvis sinó també el tema de caixa toràcica. El diafragma és col·lega íntim del sòl pelvià, perquè són dos músculs transversals. De fet es diu diafragma toràcic i diafragma pelvià moltes vegades.
Si el diafragma toràcic està rígid, està tens, està augmentant la pressió a nivell intraabdominal i augmenta la pressió sobre les vísceres de la pelvis i sobre el sòl pelvià. Per això mateix, crec que durant l'embaràs és important la presa de consciència de la respiració amb exercicis i així ens ajuda a millorar el patró respiratori. Això crec que no es té en compte i és una de les coses més importants de cara a l'embaràs i per preparar-se pel part.

Cristian: Per això mateix nosaltres sempre oferim una activitat d'aigua i una de terrestre. Perquè l'aigua ens ajuda moltíssim, en aquest aspecte.

5. Un cop s'ha parit què cal fer per recuperar el sòl pelvià?

Núria: Depèn. Dependrà molt de com hagi anat aquell part. Si ha estat més lesiu o menys. En primer lloc cal tenir l'alta mèdica, haver passat la fase del postpart immediat, que és la quarantena, i després, un cop aquí, sempre s'aconsella fer una visita amb un especialista del sòl pelvià per avaluar com està la faixa abdominal, el sòl pelvià, com està visceralment aquella persona... Això en una revisió ginecològica no se sol valorar. Es mira més orgànicament, com ara que l'úter hagi tornat a la seva mesura normal.

Marta: Alguns ginecòlegs miren que pel que fa a la cicatriu estigui tot tancat i a partir d'aquí "estàs perfecte". Doncs ens venen les noies i ens diuen, "a mi el metge m'ha dit que estic perfecte"- I és quan preguntes, "incontinència urinària?" - "Sí, bé la normal, quan estossego"... i un llarg etcètera....

Núria: Sí que hi ha alguns ginecòlegs que estan especialitzats en sòl pelvià que valoren com està la musculatura d'aquella dona. En la valoració funcional de fisioteràpia fem una observació global postural i mirem com està la faixa abdominal. La faixa abdominal i el sòl pelvià, com deia abans, són cosins. Treballen en sinergia. Per això en una primera visita hem de valorar posturalment i visceral com està aquella persona, així com està el to del diafragma, el to i la força de la faixa abdominal, i per acabar el sòl pelvià, ja que sovint és una mica la víctima final. Si aquests músculs no estan funcionant bé, perquè estan rígids o flàccids, el sòl pelvià, també tindrà més pressió i haurà d'amortir més les pressions, afavorint la seva debilitat o contractura.

6. A vegades hi ha problemes que s'acaben convertint en patologies, perquè no s'han cuidat bé...

Sí. Per exemple, a vegades la cicatriu està tancada però no s'ha recuperat bé aquella musculatura. També ens trobem que la bufeta o l'úter estan baixos, en una tendència de prolapse. O veiem que la faixa abdominal està tan flàccida que, quan aquella persona fa un esforç, com ara ajupir-se a agafar el seu fill/a o fer un esternut, la faixa no és gens competent i es produeix una fuita d'orina o una hèrnia umbilical per diàstasi de l'abdomen... en fi que es va complicant.

Hi ha gent que té símptomes en el postpart immediat, però jo sempre parlo del postpart tardà, que és aquell postpart "jo m'he recuperat, més o menys, m'entren els pantalons, estic bé". La persona s'ha recuperat bé estèticament, es creu que està bé, però no. Nosaltres tenim moltes pacients que el nen té 5 anys i de cop s'adonen que noten coses com: tenen sensació de pes a la regió vaginal, o els entren molts aires vaginals, o tenen relacions no satisfactòries a la seva vida íntima, perquè el llindar de l'orgasme és molt més alt, o no en tenen, per falta de to a la musculatura del terra de la pelvis, o van a la piscina i els entra aigua. I això no es consideren símptomes i sí que ho són.
Per exemple, quan tenen la regla es posen un tampó i els va caient, això són símptomes. La gent es pensa que problemes del sòl pelvià és només que se t'escapi el pipi i poc més... i no es parla de moltes altres patologies que són quasi més freqüents que el tema de les fuites d'orina.

7. Parlant d'aquestes patologies, quines podries dir-nos que vinguin perquè no s'han cuidat bé durant el postpart o no s'han preparat bé durant l'embaràs i es podrien haver evitat.

Les patologies més conegudes són les fuites d'orina, sigui d'esforç o d'urgència, i els prolapses (descens dels òrgans pelvians). Però en el post-part hi hauna patologia que afecta moltes dones que és la disparèunia, és a dir els dolors a les relacions. D'això no se'n parla. Hi ha moltíssima gent. I no només en parts vaginals, també m'hi trobo amb parts per cesària. Perquè hi ha hagut molta pressió i ha quedat una contractura o una tensió a l'úter per exemple... la gent associa el dolor de les relacions a la cicatriu, i no és sempre així. Molts cops és per contractures del sòl pelvià...

8. Quin tipus d'esport doncs, recomanes una vegada el metge t'ha donat l'alta i tu com a professional has fet l'avaluació?

Nosaltres primer fem la valoració funcional de què necessita millorar aquella persona i primer es fa un treball específic de teràpia manual si fa falta.... Però si tot està més o menys bé, se li ensenya inicialment gimnàstica abdominal hipopressiva i ho combinem amb altres coses, com exercicis d'activació del transvers, exercicis de kegel, i el que faci falta. I doncs, més endavant, anem substituint, no només fer hipopressius sinó altres maneres de treballar la faixa abdominal. De forma molt pautada i controlada, anar fent les famoses planxes, si es fan ben bé és un treball correctíssim, quan el professional veu que aquella persona té una faixa abdominal competent, quan és capaç de coordinar quan vol fer un esforç treure l'aire i activar la faixa abdominal...

9. I què me'n dieu dels hipopressius?

Els hipopressius són un exercici molt complet en el postpart, perquè amb un sol exercici treballes tres coses: la faixa abdominal, la musculatura del sòl pelvià i, per últim, allò que diferencia als hipopressius, que és que com el seu nom indica, que provoquen una hipopressió. És a dir, disminueixen la pressió intraabdominal, amb la qual cosa, tota la musculatura i totes les vísceres del sòl pelvià en un efecte succió, van cap amunt. Hi ha un ascens visceral: puja la bufeta, l'úter i el recte i això és el que fa que els hipopressius siguin tan beneficiosos, tot i que no és l'únic que fem en el post-part.
Està molt bé que la gent els conegui, perquè això vol dir que volen cuidar-se més després del postpart. Però, el problema que hi ha, és que hi ha gent que es pensa que fer l'hipopressiu és només fer apnea, i no. Primer cal tenir en compte que hi ha gent que potser, temporalment, aquells exercicis no li siguin indicats, i sobretot que s'han d'explicar bé. Un cop la persona els sap fer bé, cap problema, però si no ho fas bé, pot ser contraproduent o pot no servir de res tot l'esforç. Nosaltres, tant des de Bhealthy com des de Núria Caballé treballem molt la postura, que és molt important, i això és molt difícil de transmetre a través d'un vídeo de Youtube, per exemple.

Marta: Els hipopressius estan de moda, però no és l'únic que es pot fer. Hi ha altres coses i exercicis que també van bé. Cal valorar cada cas.

10. Durant quant temps aconselleu fer aquest tipus d'esport?

Marta: Depèn de si dones el pit o no, si t'ha baixat la regla, de com 'portegis' el teu nadó... Cada dona es un món. I evidentment la recuperació, per exemple, d'una dona que ha tingut un part vaginal sense epidural, que s'ha cuidat abans, durant i després, no té la mateixa recuperació, que una dona que ha tingut un part provocat, amb una episiotomia, amb uns fòrceps i que no ha fet mai exercici físic. Probablement la recuperació sigui més lenta. L'edat de la dona també veiem que té un paper important en la durada d'aquest període de recuperació. I per altra banda, l'alimentació juga un paper molt important en aquesta fase.

Cristian: Depèn de la pràctica que facis setmanal

Núria: La gent pensa: "ja faig pràctica un cop o dos a la setmana i ja n'hi ha prou". Doncs no. La recuperació, a vegades, és una mica àrdua i s'ha de ser constant durant mínim 3-6 mesos, s'ha de treballar una mica a casa. Si no fas absolutament res, la recuperació pot ser que sigui incompleta.

Pel que fa a reincorporar-se a l'activitat física normal, depèn del cas, però en cap cas després de la quarantena. I activitats d'impacte, uns sis mesos mínim. Hem de pensar que l'OMS diu que el postpart dura mínim entre 9-12 mesos.

 

 

 

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els notres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De totes maneres, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment.  [ més Informació ]