El web no està optimitzat per IExplorer, és millor utilitzar Mozilla Firefox o Chrome
La disfunció temporo-mandibular (DTM) és un terme general que inclou diferents entitats clíniques que afecten l’articulació temporo-mandibular (ATM), musculatura masticatòria, tant muscular, articulars o del sistema estomatognàtic (dentals, oclusió...). Aquestes disfuncions son la causa mes freqüent de dolor orofacial no odontològic.
Clínicament, hi ha 3 característiques bàsiques de la disfunció temporo- mandibular:
El pacient típic presenta 2 d’aquestes 3 característiques per classificar-se dins d’aquesta afectació. El dolor en els músculs masticatoris i l’ATM és el símptoma més rellevant d’aquest trastorn. Es pot sentir com sensació de tibantor o bé que la mandíbula sobtadament queda “clavada o enganxada”, relacionat amb un trastorn de tipus articular.
Les estratègies terapèutiques varien en funció de cada pacient i les seves necessitats. S’ha de tenir present, canvis en l’estil de vida, fisioteràpia, osteopatia, fèrules especialment confeccionades, ajustaments de la oclusió i teràpies complementàries.
El tractament amb fisioteràpia /osteopatia es dirigeix a reduir el dolor, restaurar la funció normal i disminuir els factor agreujant o de manteniment. Els millors resultats s’obtenen d’una combinació de tot l’equip multidisciplinari (dentista, maxil·lofacial, fisioterapeuta- osteòpata i logopeda).
