Disfuncions urològiques

Les disfuncions urològiques són alteracions en el sòl pelvià que afecten a dones i a homes. Les prevenim i tractem amb la fisioteràpia urològica.

Tipus de disfuncions urològiques

Al Centre Núria Caballé tractem les següents disfuncions urològiques. En cas que el pacient requereixi una intervenció quirúrgica, el tractament amb fisioteràpia es realitzarà abans i després per aconseguir una òptima recuperació.

Incontinència Urinària

Quan els mecanismes del cos que permeten la continència urinària, no treballen de manera conjunta i eficient, apareix la incontinència urinària. Aquesta pot ser de diferents tipus:

Incontinència urinària d’esforç (IUE): pèrdua involuntària d’orina en realitzar un esforç o exercici que implica un augment de pressió a la zona abdominal. Per exemple, saltar, estossegar, esternudar o aixecar pes. L’embaràs i el part en són les causes principals, ja que debiliten la musculatura del sòl pelvià i, com a conseqüència, poden ocasionar IUE.

Els factors causants d’aquest tipus d’incontinència es divideixen en modificables i no modificables:

• Factors no modificables. Impliquen lesions als teixits i estructures que formen el sistema urinari. La fisioteràpia pot millorar la IUE en aquests casos, aconseguint reduir les pèrdues d’orina, però no és possible aconseguir la continència al 100%. Com a complement del tractament amb fisioteràpia, serà fonamental per millorar la qualitat del teixit, que el pacient segueixi una dieta rica en aliments amb col·lagen, i la suplementació (col·lagen, àcid hialurònic, magnesi, zinc, Vitamina C).
• Factors modificables. La IUE ve donada per factors externs com:
  • Un dèficit en el control motor: inestabilitat lumbo-pelviana, mala posició de la pelvis, mala postura del cos...
  • Un dèficit a nivell muscular: falta de força, resistència o rang de mobilitat.
  • Mals hàbits de vida: sedentarisme, mala alimentació, etc.
  • Factors conductuals que impliquen un increment de la pressió abdominal: restrenyiment, tos crònica, etc.

En aquestes situacions, la fisioteràpia pot millorar considerablement la incontinència urinària d’esforç. Inclús serà possible aconseguir una recuperació total. El tractament combinarà diferents tècniques i exercicis per alliberar la tensió als teixits, treballar musculatura abdominal i del sòl pelvià, pautes de comportament, etc.

Incontinència urinària d’urgència (IUU): necessitat intensa de fer pipí, que apareix sovint i implica una pèrdua de gotes d’orina pel fet de no ser a temps d’arribar al lavabo. Una de les principals causes és que la musculatura de la bufeta urinària està més activa del normal, és a dir, el síndrome de la bufeta hiperactiva.

Això implica que la bufeta es contregui de manera involuntària quan s’està omplint i augmentin les ganes d’orinar. Si quan això succeeix, no hi ha un control dels esfínters, es produeix la IUU.

Amb aquest tipus d’incontinència les necessitats de fer pipí no es corresponen, sovint, amb la quantitat d’orina que s’expulsa durant la micció. A més, la persona que la pateix realitza moltes més miccions del que seria el normal. És a dir, més de 8 miccions al dia. El tractament amb fisioteràpia que realitzem combina:

• Canvis en la conducta: realitzarem un calendari miccional, reduirem la ingesta de líquids abans d’anar a dormir i d’aliments i begudes excitants.
• Aparatologia: aplicarem la neuromodulació del nervi tibial posterior per disminuir la hiperactivitat de la bufeta i Biofeedback per aconseguir que el sòl pelvià es contregui adequadament, quan apareix la necessitat de micció.

Incontinència urinària mixta (IUM): aquest tipus d’incontinència combina la incontinència urinària d’esforç (IUE) i la incontinència urinària d’urgència (IUU). El tractament amb fisioteràpia combinarà les pautes esmentades en els punts anteriors, sempre segons les necessitats de cada pacient i el seu diagnòstic.

Altres disfuncions urològiques que tractem amb fisioteràpia

• Prolapse de la bufeta. És a dir, descens d'aquesta.
• Infeccions urinàries de repetició, com la cistitis.
• Degoteig postmiccional, micció incomplerta o problemes de buidatge.
• Dolor pelvià crònic o neuràlgies del pudend. La neuràlgia del pudend es produeix per la compressió del nervi pudend. Es tracta d’un nervi que es troba a la regió pelviana i que recull gran part de la sensibilitat d’aquesta zona i dels òrgans que allotja: bufeta, vagina, part del recte i òrgans genitals externs.
• Prostatitis crònica. Inflamació crònica de la glàndula prostàtica.
• Hiperplàsia benigna de pròstata. Augment de la mida de la glàndula prostàtica, a mesura que els homes envelleixen.

Tractament de les disfuncions urològiques

L’abordatge de les disfuncions urològiques que duem a terme al Centre Núria Caballé inclou:

• Presa de consciència i informació al pacient
• Teràpia visceral
• Exercicis terapèutics
• Electroestimulació o Biofeedback (BFB)

També recomanem, com a part del tractament, realitzar sessions d’osteopatia.

Recuperació operació de pròstata

La fisioteràpia urològica i de sòl pelvià s’aplica també per realitzar la rehabilitació després d'una operació de pròstata, on poden aparèixer símptomes com la incontinència urinària.

Davant una prostatectomia radical, el grau de recuperació dependrà d’aquests factors:

• Grau d’agressió quirúrgica de l’esfínter de la uretra. És a dir, quines estructures s’han mantingut a nivell anatòmic.
• Quan es comença la rehabilitació. És important que el pacient vingui de forma precoç a visitar-se, idealment a les sis setmanes de la cirurgia, per a poder aconseguir millors resultats en la recuperació. Ja que, si ve més enllà dels sis o nou mesos després de la cirurgia, molts cops s’haurà produït una atrofia per desús. Especialment, en aquells pacients que han dut sonda durant un període llarg de temps, la recuperació serà més difícil.
• Altres factors. Com estava el pacient prèviament a la cirurgia (és a dir, si tenia símptomes, si havia tingut una altra operació...), temps de sondatge i estat dels teixits després de l’operació. Per exemple, si s’aplica radioteràpia serà important començar el tractament abans d’aquesta, perquè a posteriori, l’estat dels teixits serà pitjor.

Per tant, si es realitza tractament precoç amb fisioteràpia del sòl pelvià, podem millorar molt la qualitat de vida del pacient i reduir els símptomes.

Combinarem, principalment, l’electroestimulació externa o interna, amb l’exercici terapèutic (exercicis de Kegel, respiratoris, treball del diafragma, treball de la faixa abdominal, hipopressius, mètode 5P o tronc propioceptiu).

També revisarem hàbits com l’alimentació, la postura defecatòria, farem un calendari miccional, etc.

Altres especialitats de fisioteràpia de sòl pelvià i faixa abdominal

També et pot interessar